EL PEQUEÑO CONEJO BLANCO
Conte popular portuguès adaptat
Text: Xosé Ballesteros
Il•lustracions: Óscar Villán
Editorial: Kalandraka
D’aquesta edició: febrer de 1999, Pontevedra.
Hi havia una vegada un petit conill blanc. Un dia va anar a buscar cols a l'horta per fer un brou.
Quan el petit conill blanc va tornar a casa, es va trobar amb la porta tancada i va cridar.
- Qui és? -Va preguntar un veuassa des de dins ...
I a la recerca d'ajuda per reconquerir la seva llar, ocupat per la terrible cabra, el petit conill es durà diverses sorpreses ...
IL•LUSTRADOR
Ourense, 1972
http://www.ovillan.com/
Llicenciat a la Facultat de Belles Arts de Pontevedra, en l'especialitat de Pintura. Ha col•laborat amb el Departament d'Educació del Centre Gallec d'Art Contemporània (CGAC). "El petit conill blanc", publicat per Kalandraka i amb el qual va guanyar el Premi Nacional d'Il•lustració 1999, va ser el seu primer àlbum il•lustrat. Ha publicat una vintena de llibres i participa en diverses publicacions.
UN MÓN SENSE FI
“No pueden conectar los puntos mirando hacia el futuro; solamente pueden conectarlos mirando hacia el pasado. Por lo tanto, tienen que confiar en que los puntos de alguna manera se conectarán en su futuro.”
Steve Jobs
La memòria conserva els aprenentatges i els reserva, per a quan siguin útils i necessaris. Si, a més, els transforma en imaginació, serem capaços de crear...
“Su trabajo va a llenar gran parte de sus vidas y la única manera de sentirse realmente satisfecho es hacer aquello que creen es un gran trabajo. Y la única forma de hacer un gran trabajo es amando lo que hacen. Si todavía no lo han encontrado, sigan buscando. No se detengan.”
Steve Jobs
Espero que arribi el dia que veritablement estimi el que faci, que pugui compartir els meus coneixements i el meu imaginari amb qui més s'ho mereix, el futur, els infants.
HI HAVIA UNA VEGADA...
Meravelloses paraules que ens endinsen en un món fantàstic, tan a l’infant que escolta, com a l’adult que narra les trames més increïbles. A més, els contes desenvolupen el nostre imaginari i ens permeten recórrer a les eines oportunes per conviure amb el dia a dia, fent-nos més creatius i forts per afrontar la vida mateix
"Las personas deberían sentirse parte de la danza de la vida"
Greene, M. (2005). Liberar la imaginación.