LECTURA
La importància de la lectura a l’escola, és obvia, tot són lletres i tots els àmbits estan relacionats amb la lectura i l’escriptura. Els infants que no desenvolupen la capacitat de llegir, tenen més dificultats d’accés a la informació i això pot repercutir  en el seu aprenentatge si no es té en compte.
Com indica el Departamento de Educación, Universidades e Investigación del Gobierno Vasco*, aprendre a llegir suposa donar sentit a signes escrits i establir la relació entre els sons i les lletres. Per ensenyar a llegir als infants, és necessària l’ensenyança explícita, sistemàtica i primerenca de les relacions entre les lletres i els sons.

L’Escola Mont-roig, proposa aquest aprenentatge sistemàtic cada dia, a l’hora de les rutines, on una professora atén a cada infant de forma individualitzada. A més, l’aprenentatge de la lectoescriptura es dóna en els diferents àmbits i, d’una forma especial, en els projectes que ofereixen un aprenentatge significatiu del llenguatge.


En aquest racó de lectura, es tendeix a una metodologia sintètica, que va del particular al global. Els passos ens el que intento ajudar als infants són: primer conèixer les lletres, després la formació de síl·labes, les paraules, i acabar combinant paraules i fent frases. Aquest mètode es critica per estar descontextualitzat i per ser desmotivant, però, és un sistema mecànic que penso que ajuda a practicar i a millorar en la lectura. Per una altra part, la meva tutora em va remarcar la importància de l’atenció individualitzada que reben en aquest espai els infants i he notat com els és d’agradable aquesta estona.
La metodologia analítica, que va de lo global a lo particular, s’empra en la resta d’àmbits de l’escola, de forma que els alumnes treballen textos, frases o paraules conegudes pels infants, partint així de la significativitat. Aquest mètode també és criticat, per la manca de segmentació fonètica i perquè tampoc assegura que les lectures tinguin significat.
Per tant, crec que la millor opció és oferir una metodologia mixta que empra tan la via deductiva com la inductiva per escriure i llegir amb sentit i escriure i llegir amb significat. 

Erih (2005), citat a la Guía de buenas prácticas (2010), descriu les diferents etapes de lectura per les que poden passar els alumnes. Com és d’esperar, a l’escola, he pogut observar  diverses formes d’enfrontar la lectura per part dels alumnes. 

Fase prealfabètica
La nena o el nen llegeix algunes paraules, sempre i quan reconegui algun signe visual que sobresurt de la paraula. Ja que això succeeix en poques ocasions, es considera que l’infant no llegeix.




En aquest cas, els objectius són que es familiaritzi amb les lletres i els seus sons, i que vagi ampliant el seu vocabulari. El meu suport es basa en ensenyar-li la pronúncia de les lletres i en relacionar les paraules amb les imatges corresponents. 

Fase parcialment alfabètica
L’infant ha aprés el nom o el so d’algunes lletres i empra aquest coneixement per llegir. Només utilitza algunes de les lletres, confonent així paraules similars.



En el cas d'aquesta nena, intento que ajunti més d’un so i que rectifiqui els sons erronis, introduint alguna petita regla general de fonètica. 

Fase plenament alfabètica
L’alumne aprèn totes les connexions entre lletres i sons, utilitzant-les al llarg de la lectura d’una paraula. La lectura és exacta i les paraules similars són confoses en escasses ocasions.   


En el cas d’aquest alumne, només cal pràctica perquè les paraules s’emmagatzemin com un tot i les pugui llegir de memòria, anteposant-se al text i adquirint així la fase alfabètica consolidada. 


Una experiència que no esperava va ser la de bloqueig per part d’un alumne. Quan va entrar a l’aula i va trobar una situació diferent a l’habitual, la meva companya amb una càmera a la mà, es va tancar en banda. Jo, que ja l’havia vist en aquesta situació la setmana anterior, vaig respondre amb naturalitat i no el vaig obligar, ja que això el podria haver perjudicat. Però, i si no hagués conegut a l’infant, hagués actuat de la mateixa forma? 





*Guía de buenas prácticas. El profesorado ante la enseñanza de la lectura. Departamento de Educación, Universidades e Investigación del Gobierno Vasco. Juliol de 2010. 
* Oihartzabal, L. (2000). Los primeros pasos en el aprendizaje de la lectoescriptura. Barcelona: Paidós. 

UN MÓN SENSE FI





“No pueden conectar los puntos mirando hacia el futuro; solamente pueden conectarlos mirando hacia el pasado. Por lo tanto, tienen que confiar en que los puntos de alguna manera se conectarán en su futuro.”




Steve Jobs



La memòria conserva els aprenentatges i els reserva, per a quan siguin útils i necessaris. Si, a més, els transforma en imaginació, serem capaços de crear...





“Su trabajo va a llenar gran parte de sus vidas y la única manera de sentirse realmente satisfecho es hacer aquello que creen es un gran trabajo. Y la única forma de hacer un gran trabajo es amando lo que hacen. Si todavía no lo han encontrado, sigan buscando. No se detengan.”



Steve Jobs




Espero que arribi el dia que veritablement estimi el que faci, que pugui compartir els meus coneixements i el meu imaginari amb qui més s'ho mereix, el futur, els infants.









HI HAVIA UNA VEGADA...







Meravelloses paraules que ens endinsen en un món fantàstic, tan a l’infant que escolta, com a l’adult que narra les trames més increïbles. A més, els contes desenvolupen el nostre imaginari i ens permeten recórrer a les eines oportunes per conviure amb el dia a dia, fent-nos més creatius i forts per afrontar la vida mateix






"Las personas deberían sentirse parte de la danza de la vida"







Greene, M. (2005). Liberar la imaginación.