INTERVENCIÓ EN LA LECTOESCRIPTURA DELS I DE LES TENNISTES
Participar de l’activitat diària d’acompanyament a la lectura dels i de les tennistes és una experiència molt agradable, ja que valoro la importància de l’aprenentatge lector. Com assegura Teixidor (2007)*, necessitem les paraules, la literatura, per a la nostra ordenació interior, com instrument del nostre pensament. Pensem amb paraules, parlem amb paraules i escrivim amb paraules, per això és bàsic un bon domini de la lectoescriptura.
Ajudar els infants a llegir i escriure, em recorda el camí que hem recorregut el meu fill i jo, passant per totes les etapes de la lectoescriptura. Ara, a l’aula, em trobo amb totes aquestes fases a l’hora, personificades en cadascun dels alumnes i les he de respectar totes, intentant facilitar la seva evolució. Penso que és molt important conèixer el grup classe per tal de tenir en compte les especificitats de tots els alumnes que comparteixen aula i experiències. Però veure les diferències entre elles i ells no és el mateix que entendre-les i saber que cadascú té necessitats i potencialitats diverses. Tinc molt clar que les diferències no són un inconvenient, sinó un gran avantatge, un enriquiment del treball que es genera a l’aula i es poden aprofitar en totes les àrees.
LECTURA
LECTURA
Aquest aprofitament de la diversitat el podem veure a l’aula, per exemple en un fet tan senzill com el de copiar les paraules del company del costat, que també ajuda en l’aprenentatge. Sentir i veure la professora, o els companys, llegir i escriure, és un model a seguir i un repte pels infants. A mesura que els alumnes van avançant, animen als altres a avançar. Per exemple, un nen de P-5 ja escriu sempre en lletra lligada i una altra companya, que s’ha vist capaç, segueix els seus passos fins i tot en un text lliure.
MÉS PRODUCCIONS:
En aquesta producció, l’infant, pensa més ràpid que escriu, però té les coses clares i sap el que vol expressar. El temps li donarà les eines necessàries per explicar-se.
En l’escriptura lliure d’aquesta alumna, el llenguatge espontani és el castellà però, quan s’ubica, canvia al català. Associa els sons a les lletres i escriu correctament la primera lletra de la majoria de paraules.
La paraula funambulista, que d’entrada pot semblar molt complicada, per ella és molt significativa ja que és el paper que va interpretar a la representació del circ de la classe, a l’anterior projecte d’aula. Així doncs, és una parula coneguda, que sap escriure perfectament.
La paraula circ, la coneix de sobres i la primera vegada l’escriu correctament. Però en la segona línia, l’escriu de forma més espontània i tal com sona, dintre d’una oració que expressa amb entusiasme, signe d’admiració inclòs!
L’escriptura d’aquest alumne és gairebé total, hi manquen unes poques lletres. La presentació és neta i la lletra clara i centrada. En la narració, explica més d’un concepte tractat al projecte, de forma concisa, amb oracions ben construïdes.
L’infant destaca com li ha agradat el projecte i necessita les paraules per expressar-ho. Utilitza una línia per cada oració, l’estructura de les quals té molt clara. Les oracions són llargues i complertes, amb la utilització de pronoms, subjectes, verbs i complements complexos. Les paraules també estan complertes i de vegades estan representades amb els sons i d’altres amb l’ortografia correcta.
*Teixidor, E. (2007). La lectura i la vida. Barcelona: Columna Edicions, S.A.
*Montealegre, R. (2006). Desarrollo de la lectoescriptura: Adquisición y dominio. Universidad Nacional de Colombia.
